Quan el cansament
s’instaura com a rutina de la teva vida hi ha coses que perds.
Perds la
paciència, les ganes d’aguantar i sobretot la justificació a certs
comportaments humans, a actes de mala fe...
La gent es
retorçada, maligne,... que l’empeny a fer coses així?
Tot son
reflexions, reflexions de coses que et vas trobant, que vas veien, que vas
escoltant i penses.... penses que aquesta gent no és feliç? Aquesta gent no és
digne d’estar al teu costat? Aquesta gent és.... és miserable, envejosa, gent
dolenta...
La meva àvia jo m’ho
deia: Montserrat hi ha molta gent que no és feliç i no vol que els demés ho
siguin! Jo no ho entenia des dels ulls d’una nena. Ara des dels ulls d’una mare
ho entenc i ho pateixo.
